Fins ara el nostre aprenentatge a sigut el següent:

-Aprendre a com crear i saber editar una pàgina web correctament ja que ningú del nostre grup ho havia fet fins ara i, és la part més important del nostre projecta, per tant , havíem de dominar aquesta tècnica.

- Hem aprés a fer activitats de coneixença per dur a terme el primer dia amb els nois i noies d’Ampans, per tal de que els nens els hi sigui fàcil enrecordar-se de nosaltres per a futures sessions i ens coneguin una mica més.

DIFERENTS TRANSTORNS QUE TRACTEM:

AUTISME:En l’actualitat, es reconeixen dos grans subgrups:

1) L’autisme clàssic es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats i repetitius. Està associat a dificultats d’aprenentatge (QI per sota la mitjana) i retard en l’adquisició del llenguatge.

2) La síndrome d’Asperger :comparteix característiques amb l’autisme, però sense les dificultats d’aprenentatge associades (QI en la mitjana o superior a la mitjana) i sense cap tipus de retard de llenguatge.

 

Els canvis proposats en el DSM-V uneixen aquests subgrups sota l’únic epígraf de Trastorn de l’Espectre Autista. La proposta afirma que els símptomes representen un contínuum que va de lleu a sever, més que un simple diagnòstic de “sí o no”. Els criteris per al diagnòstic del trastorn especificaran un rang de severitat, descrivint el desenvolupament de la comunicació social i d’altres comportaments cognitius i motors rellevants.

És un trastorn del desenvolupament cognoscitiu que es manifesta des de la infantesa i que està caracteritzat per la soledat i el desig obsessiu d'invariància; obtinguda a partir de rutines, conductes repetitives i temes d'interès molt reduïts. Pot ocasionar a la persona malalta dificultats en la modulació de les relacions socials i l'expressió de l'empatia.

Un de cada 155 nens presenten un trastorn de l'espectre autista. Els homes tenen quatre vegades més probabilitat de presentar-lo que les dones, però sovint aquestes el pateixen més severament que ells. Trastorn psicòtic precoç, propi de la primera infantesa, que es manifesta abans dels dos anys i mig, caracteritzat pel retraïment afectiu, ruptura de contacte amb la realitat i desinterès cap al món exterior. L'origen d'aquest trastorn pot ésser orgànic, possible immaduresa de les neurones. Afecta especialment el pensament, si bé la conducta també manifesta la qualitat personal i hermètica de la vida del subjecte.

L'autisme, més que un problema que afecta una persona, és un trastorn d'incapacitat que afecta tota la família. La cura que requereix un nen o una nena amb autisme és molt exigent per a la família. Els pares estan exposats a múltiples reptes que tenen un impacte fort en la família (emocional, econòmic i social

 

CONCEPTE DE DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL:

Discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.

MALALTIA MENTAL:

Es una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, l’aprenentatge, el llenguatge, etc., i que dificulta a la
persona la seva adaptació en l’entorn cultural i social.

PRINCIPALS PROBLEMES DE SALUT EN LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I DEL DESENVOLUPAMENT:

Diversos estudis han evidenciat que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen, per diversos motius, més risc de presentar patologies mèdiques en comparació amb les persones sense discapacitat . Aquest fet està relacionat amb diferents factors: 

• Primerament, alguns estils i condicions de vida (obesitat, dietes restringides, tabaquisme, sedentarisme) predisposaran les PDID a patir unes determinades patologies (HTA, problemes cardíacs i respiratoris...).

 • A causa d’anomalies en l’estructura i en el funcionament cerebral, les persones amb discapacitat intel·lectual pateixen més freqüentment epilèpsia.